1. |
Formació del Plural
08:04
|
|||
|
Si sóc el més gran dels pecadors, també sóc el més gran dels penitents.
Omplo amb sentit i orientant-me l’estructura que em sosté i amb voltes vessa.
Amb els porus m’oxigeno.
Entre ser fràgil o ser evitern.
La contínua lluita és el principal factor que determinarà el teu creixement.
Qui se sap a la gàbia?
Tinc al cap una abella garlaire,
tinc als dits unes serps verinoses,
tinc al fetge una fera que conec massa poc.
Com més me moc més maniobra.
Com més me moc més maniobra.
I es dóna el moment que sí, que t’alliberes
del pes de tots els records que carregues a sobre,
elimines l’arrel i la cadena,
la responsabilitat de ser persona
i tot d’una et converteixes et transformes
i esdevens un animal amb fam de viure.
T’arrenques la carreta
i arrenques a córrer pel carrer.
Adenina Guanina Citosina Timina
Prepara’t per estar sol
|
||||
2. |
Germans de Distorsió
04:30
|
|||
|
Us llegiré el present:
el començament no era el començament,
era una continuació.
Deixats anar,
el futur, gàbia eterna,
mai no arribaria.
L’ara, a pulmó,
és un lloc que s’eixampla quan t’atures i t’hi mous
amb la pregunta per palanca i el so com a mesura de l’espai.
La distorsió l’esculpeix i agermana,
disposa les plaques tectòniques,
totes les aigües i inferns, la terra
sencera. Les veus trenen.
Respirar és inflar el moment,
tirar les cartes.
Us llegiré el començament:
el present no era el present,
era una continuació.
Deixats anar,
la gàbia, futur etern,
mai no arribaria.
El pulmó, a lloc,
és un ara que s’atura quan l’eixamples i t’hi mous,
amb la palanca per pregunta i l’espai com a mesura del so.
La germanor ens esculpeix i distorsiona,
la tectònica de plaques disposa
tots els inferns i terres, les aigües
senceres. Trenat de veus.
Tirar les cartes és inflar,
respirar el moment.
Començaré per la lectura,
que no és cap lectura,
és el present que comença.
Deixem d’engabiar,
anem, arriba l’etern,
mai no futur.
Aturar-se, ara,
és un pulmó que s’eixampla enlloc de moure’s,
amb l’espai com a pregunta i el so com a palanca de mesura.
Germans de distorsió, escultors,
disposem les plaques tectòniques,
tota l’aigua, la terra i l’infern,
les veus senceres.
El moment, inflat, és la respiració
de les cartes.
|
||||
3. |
Líquidament
13:40
|
|||
|
Nu com l’aigua caus
en l’arena
no hi ha muda sense forma
nu com tot sens fons
Nu com l’aigua et mous
en l’arena
nu te’n vas d’aquesta terra
cap un mar lunar
Per la seva seguretat, aquesta estació està dotada amb càmeres de videovigilància
Para su seguridad, esta estación está dotada con cámaras de videovigilancia
[Dante Alighieri. Infern, III]
Per mi aniràs a la ciutat sofrent
per mi aniràs cap a l’etern dolor,
per mi aniràs amb la perduda gent.
La justícia mogué el meu alt factor:
va fer-me la divina potestat,
la summa saviesa, el primer amor.
Abans de mi res no va ser creat
que etern no fos, i duro eternament.
Deixeu tota esperança els que heu entrat.
|
||||
4. |
La Justícia Feta Cuina
02:06
|
|||
|
Rere la justícia
feta drap de cuina
som el penjat anticipant la mort.
Rere la follia
justa o no
som la mort definida
un penjat al centre habitació.
Rere la mort
la comoditat del penjat
en la justa col·locació de la corda.
Rere tota habitació de confusió
un drap propicia mort
just on fa epicentre el món.
Rere l’ordre o la justícia
la follia és despenjar-se
allà on la mort s’ha fet estança.
Rere la mort
una altra cosa
el fil que penja
tan injust que afoga la pensa.
Rere l’orella penja la mort
com a justa arracada
d’una por que es cuina sola.
Rere la cuina podridura
merda i món són misteri
de la justa existència.
Rere tot això
hi ha obligació de mort
i carn com a moneda.
Rere el fum
la memòria
que penja mort
com a justícia erma.
Rere la vista buida
s’acord davant la mort el penjament
just on hi ha el drap.
Rere la mort
fer neta i justa
la penja
de la pensa.
|
||||
5. |
Helldegger
09:36
|
|||
|
[Carta al humanismo, Martin Heidegger]
Sólo a partir de la verdad del ser
se puede pensar
la esencia de lo sagrado
Sólo a partir de la esencia de lo sagrado
se puede pensar
la esencia de la divinidad
Sólo a la luz y esencia de la divinidad
puede ser pensado y dicho
qué debe nombrar la palabra Dios
¿Y acaso no tenemos que empezar
por comprender y escuchar
cuidadosamente todas estas palabras
para poder experimentar después
como hombres, como mujeres,
es decir, como seres existentes,
una relación de dios con el hombre?
¿Y cómo va a poder preguntar el hombre
de la actual historia mundial
de modo serio y riguroso
si el dios se acerca o se sustrae
cuando él mismo omite
adentrarse con su pensar
en la única dimensión
en la que se puede preguntar
esta pregunta?
Pero ésta es la dimension de lo sagrado,
que permenace cerrada incluso como dimensión
si el espacio abierto del ser no está aclarado
y, en su claro, no está próximo al hombre.
Tal vez, lo característico de esta era mundial sea precisamente
que se ha cerrado a la dimensión de lo salvo.
Tal vez sea este su único mal.
Pero, con esta indicación, el pensar que remite a la verdad del ser
– en cuanto lo que hay que pensar no se ha definido en absoluto por el teísmo –
no puede ser teísta de la misma manera que no puede ser ateo,
pero no en razón de una actitud indiferente,
sino por tomar en consideración los límites
que se le plantean al pensar en cuanto tal pensar
concretamente los que le plantea eso que se le ofrece
como lo que debe ser pensado,
esto es, la verdad del ser.
Des del momento en que el pensar se restringe a su tarea,
en este instante del actual destino del mundo,
el descenso, sobretodo cuando el hombre se ha estrellado
ascendiendo hacia la subjetividad,
es mas difícil, más peligroso que el ascenso.
Sólo a partir de la verdad del ser
se puede pensar
la esencia de lo sagrado.
Sólo a partir de la esencia de lo sagrado
se puede pensar.
la esencia de la divinidad.
Sólo a la luz y esencia de la divinidad
puede ser pensado y dicho
qué debe nombrar la palabra Dios.
Tal vez, lo característico de esta era mundial sea precisamente
que se ha cerrado a la dimensión de lo salvo.
Tal vez sea este su único mal.
El pensar no supera la metafísica
por el hecho de alzarse por encima de ella,
sobrepasándola y guardándola en algún lugar,
sino por el hecho de volver a descender a lo más próximo.
Tal vez, se puede pensar.
|
||||
6. |
El Nen Blau
03:24
|
|||
|
Enfonso el vas de la meva aigua
dins l'aigua de l'estany
A canvi rebo
transparència
Al cel hi ha dos quadrats superposats
i són vuit puntes que tramiten un cercle
S'ha fet una calma de mi
Ara m'enfronto al cranc
que burxa el meu nom
amb les pinces despullades
M'alluno
L'aigua fa cares espontànies
i en cap no hi reconec
la plena dignitat d'un rostre
Udolo de través
Lluna, esfera de llum robada, t'he traspassat
i mira: sóc al jardí, perdut, trobat
Dono a la veritat més senzilla
el goig més rotund
però no sóc cap porta
Sóc el nen blau
que a cavall torno
|
||||
7. |
Maia
17:34
|
|||
|
Vaig sortir de nit, d’una cova, d’una mare.
Traginava lligat, no hi era tot.
Segregava plomes.
Desperta les ales, cap de pardals,
desplega el subconscient,
bufanúvols, tocaboires,
agafa-sopes, somiatruites
Paratges ignots de meravella
S’ha dissolt el teu motiu...
la dansa fon el color que et continua.
Vine, entra!
Carrega’t de cel per al viatge.
Cada ocell que tens al cap té el cel a dintre...
deixa'l parlar... que l’ocell t’expliqui històries.
Vine, entra, tira’t!
Quants crepuscles podem
fer sentir-nos en un sol dia?
Quants puc assolir definitius?
M’he fet tendre
tot comença cada passa
Sóc abstracte
per’xò caic entre les masses
No tinc nom
No tinc nom
i no pots dir-me
Saps què?
A partir d’aire, cada dia,
compliré un desig.
Cada dia, un sol desig.
No deixo de caure
només puc donar voltes
Que se’t mengi saturn,
que se t’empassi la terra,
que se’t cregui la cova
365 desitjos escampats pel pentagrama
Estic o sóc?
Sol, tot sol
No vull arribar enlloc
només ser repetició
No sóc més que un animal al qual,
a força de cops i de passar gana,
li han ensenyat de ballar.
Mentrestant, s’havia post el sol,
i ell s’amagava en la fosca.
|
||||
EVE CT, Spain
Psicodèlia, del grec ψυχή, "ànima", i δήλομαι, "manifestar". Bateria, baix, dues guitarres, veu, rapsòdia. Rock progressiu. Ens agraden àngels i conills.
If you like EVE, you may also like:
Space rock jams get experimental and slightly evil with zoned out synths and wheezing guitar lines plus soft, sweet vocals.
go to album
All Hits: Memories
by Jim White
The first solo album from veteran drummer Jim White of Dirty Three uses moody percussion to explore a lifetime of experiences.
go to album
elvis, he was Schlager
by Church Chords
Backed by a rotating cast of vocalists, polymath Stephen Buono crafts experimental rock with a shadowy, post-punk bent.
go to album
Otherly Love Presents 01
by Church Chords
featured on Bandcamp Radio Feb 20, 2024
go to album
A “dream journey into the maze of emotional consciousness,” this EP offers three richly orchestrated pop numbers.
go to album
New Words For Old Wounds
by William Ryan Fritch
William Ryan Fritch's enthralling, doomy new CD comes housed in a gorgeous, panoramic gatefold sleeve with bewitching original artwork.
go to album
Grilled Cheese EP
by the soft form dissolves
Vulnerable, reflective, bedroom pop, inspired by a series of breakups and a desire to recapture a sense of self.
go to album
