1. |
Apocalipsi
01:51
|
|||
|
[La cinquena trompeta (Ap 9, 1-6)]
Va tocar el cinquè àngel, i vaig veure a la terra un estel caigut del cel. Li van donar la clau del pou dels abismes; ell el va obrir i en va pujar una fumarada com la d'una gran fornal, que va enfosquir el sol i l'aire. Llavors, de dintre la fumarada, en van sortir unes llagostes que s'escamparen per tota la terra.
Les llagostes van rebre un poder com el que tenen els escorpins, però els van ordenar que no fessin mal ni a l'herba ni a la vegetació ni als arbres: tan sols podien picar els homes que no portessin al front la marca de Déu. Els fou concedit no pas de matar-los, sinó de turmentar-los durant cinc mesos amb un turment com el que provoca la picada dels escorpins.
Aquells dies els homes buscaran la mort i no la trobaran, desitjaran morir però la mort s'apartarà d'ells.
|
||||
2. |
Equinocci
09:39
|
|||
|
[Benvinguts a l’estació de l’ultrasò]
Deixeu-vos desprendre, se’ns desborda la fosca, sentiu-vos regalar aquesta carn.
Se’ns emancipa no sé quina sinapsi. S’estripen les cordes. Un ésser al fons d’una porta profunda. Tintat de vermell, el teló comença a cremar.
I és com si es desembaulen tots els esperits centrípets, junyits pel monstre, el nucli comú i unitari, i desembaulades desgavellades s’escampen com boira com aire ànimes i crec que estic realment dient alguna cosa, com trobant alguna cosa,
Més enllà, només hi ha quatre llunes que juguen a fer l’ocell: saps tot l’iris i la cova que s’hi amaga rere l’ull, amb totes les visions i amb els èxtasis maurats.
Si trobeu la pregunta oportuna, exacta, coveu-la.
Nietzsche, abraçant-se a un cavall: “si mires molta estona a l’abisme, l’abisme mirarà dintre teu”
Ens vam alliberar quan ja era massa tard, per’xò veníem, per’nar fent temps, per estirar-lo i reduir-lo en un estel sobre el desert. Sojorna en tu. Hem robat el magma i te’l venim a portar; venim a eixorbar la llargària dels dies perquè se’ns faci vident; som la mort apartant-se de tu: benvinguts a l’estació de l’ultrasò!
Veniu-nos a collir abans que les abelles facin mel de nosaltres.
M'he convertit en flor, plena d'insectes, que se'm mengen, de viu en viu.
Benvinguts a l'estació de l'ultrasò.
|
||||
3. |
Revolta de Psique
02:52
|
|||
|
[La revolta de Psique, Lluís Gràcia]
Sol, en el seu pedestal de fum, el foll declama oracles impossibles.
Aïllat en la seva carcassa trencada, edifica castells de pensaments que el vent s’endu, basteix una llar de preguntes sense resposta, i s’enfonsa en un oceà de percepcions desordenades.
El foll habita un altre món.
El món sense retorn d’un exiliat sense passaport, d’un mariner atrapat en el vendaval. Sense punts de referència, navegant en una mar sempre desconeguda, a mercè d’un vent que no domina, embriagat per un licor que l’obnubila.
¿Com ha de recórrer el camí que el separa dels altres, com ha d’integrar-se a la vida, separat com n’està per un abisme de pensament que l’encercla, entre les boires abismals que l’enceguen, corprès per un infinit que el fitora, arrossegant-lo fins als límits insospitats que no tenen fons, ni forma, ni substància?
|
||||
4. |
Cercles
07:57
|
|||
|
Tot m'envolta em torba
sense esma per respondre
mor el seny i sóc
Amunt i avall
la sang que bull
i el temps que mor
Mor el seny i sóc
No-res més enllà
d'un aquí que em pren i em crida
Endevinar l'abisme i caure
una empenta em mena més enllà
nu de pensaments i de paraules
cendra que m'encercla
Mor el seny i sóc
No-res més enllà
d'un aquí que em pren i em crida
no-res més enllà
m'expatriaren del teu ventre, mare
mor el seny i sóc
m'expatriaren del teu ventre, mare
|
||||
5. |
Equinocci II
08:50
|
|||
|
[Llengua]
Humida
Sigues llengua
Sigues la llengua que llepi el cony de l’univers
Lubrica la cosmogonia amb la llengua que seràs
Viscosa
Rellisca
[Pensant en l’angèlica farfalla de Dante (Purgatori, Cant X)]
Dins la crisàlide – l’últim alè – la papallona
Sentiu?
Serem la papallona
crisàlide
l’últim alè
la papallona
Serem crisàlide
Serem l’últim alè
Serem la papallona
Som papallona
Som l’últim alè
Som la crisàlide
Poncella fosca batega el suc; esquinça el capoll
Som la crisàlide esquinça el capoll
l’últim alè poncella fosca
Que se t’endugui el patir, però no el desig, perquè el desig fa viure, i per això els fa por.
|
||||
EVE CT, Spain
Psicodèlia, del grec ψυχή, "ànima", i δήλομαι, "manifestar". Bateria, baix, dues guitarres, veu, rapsòdia. Rock progressiu. Ens agraden àngels i conills.
If you like EVE, you may also like:
Space rock jams get experimental and slightly evil with zoned out synths and wheezing guitar lines plus soft, sweet vocals.
go to album
All Hits: Memories
by Jim White
The first solo album from veteran drummer Jim White of Dirty Three uses moody percussion to explore a lifetime of experiences.
go to album
elvis, he was Schlager
by Church Chords
Backed by a rotating cast of vocalists, polymath Stephen Buono crafts experimental rock with a shadowy, post-punk bent.
go to album
Otherly Love Presents 01
by Church Chords
featured on Bandcamp Radio Feb 20, 2024
go to album
A “dream journey into the maze of emotional consciousness,” this EP offers three richly orchestrated pop numbers.
go to album
New Words For Old Wounds
by William Ryan Fritch
William Ryan Fritch's enthralling, doomy new CD comes housed in a gorgeous, panoramic gatefold sleeve with bewitching original artwork.
go to album
Grilled Cheese EP
by the soft form dissolves
Vulnerable, reflective, bedroom pop, inspired by a series of breakups and a desire to recapture a sense of self.
go to album
